jueves, 7 de junio de 2007

Dies d'interrail

Fòrem realistes per primera vegada quan ens vam trobar a l'avisme dels dies plàcids. Se'ns havien esfumat tots com sorra entre els dits deixant tansols una latent emprenta més dura que trepitjar aquelles pedres amb peus nus o que aguantar el contundent vent de tardor que ja feia uns dies que es deixava sentir. Arreu tot havia tornat a la normailitat i la nostra fi s'aproximava inexorablement. Véiem caure el darrer dels dies des d'aquella paradisíca platja mentre intentavem acabar d'aprofitar cada un dels moments de plaer que els segons ens donaven mentre de fons, la fi s'acostava. Hauriem de passar molts mesos de diària rutina per tornar a poder gaudir d'un paradís com aquell. L'espera se'ns faria eterna, però sense cap dubte, valdria la pena.

Zliks



Fuimos realistas por vez primera cuando nos encontramos en el abismo de los días plácidos. Se nos habían esfumado todos como la arena de entre los dedos dejando tan sólo una latente imprenta más dura que el pisar aquellas piedras con los pies descalzos o que aguantar el contundente viento de otoño que ya hacía unos días que se dejaba sentir. Por todas partes todo había vuelto a la normalidad y nuestro final se aproximaba inexorablemente. Veíamos caer el último de los días desde aquella paradisíaca playa mientras intentábamos acabar de aprovechar cada uno de los momentos de placer que los segundos nos daban mientras de fondo, el final se acercaba. Tendríamos que pasar muchos meses de diaria rutina para poder volver a disfrutar de un paraíso como aquel. La espera se nos volvería eterna, pero sin duda alguna, valdría la pena.

>Días de interraíl<
Zliks

No hay comentarios: