sábado, 9 de junio de 2007

Estimada àncora

No recordo els mesos perduts navegant sense rumb entre el mar de dubtes constants. La solitut i la infelicitat m'atormentaven cada instant sense terra a la vista, fins a trobar-te entre aquelles aigües perdudes de la vista de l'home. Tu em vares encorar a la vida i em vas ajudar a trobar la costa. Fores el meu primer amor i seràs per sempre el meu darrer.

Zliks


No recuerdo los meses perdidos navegando sin rumbo entre el mar de constantes dudas. La soledad y la infelicidad me atormentaban cada instante sin tierra a la vista, hasta encontrarte entre aquellas aguas perdidas de la vista del hombre. Tú me anclaste a la vida y me ayudaste a encontrar la costa. Fuiste mi primer amor y serás por siempre el último.

>Querida ancla< Zliks

1 comentario:

inma dijo...

Quin text més maco!